top of page
Abr 2   I Concurs de Mascletaes de Castelló
 
 

Era dissabte 2 d'abril quan ens vàrem reunir en el Palau de la Festa de Castelló per participar en el 1r Concurs de Mascletaes de Castelló. Allí hi estaven algunes de les autoritats de la nostra ciutat.L'acte va començar amb l'excepcional actuació dels companys de Xaloc, tot seguit de la presentació de l'acte. Van començar a repartir primer els premis per a tots els participants (nosaltres també vam rebre el nostre) i els col·laboradors que van fer possible l'acte. Just abans que es fera l'entrega de premis a les pirotècnies participants en les ''mascletaes'' de la Magdalena, vam pujar a l'escenari, i vam fer una demostració d'una ''mascletà'' amb els nostres tambors i bombos, i sobretot gràcies a la composició del nostre cap, que no va entrar a concurs perquè no tenia la duració necessària. Ens vam col·locar en tres altures diferents de l'escenari, simulant així les tres altures dels coets de les ''mascletaes'' i vam deixar bocabadats a tots els presents. Finalment es va procedir a l'entrega de premis, on la pirotècnia guanyadora va ser la Pirotècnia Peñarroja, a la que li donem les nostres més sinceres felicitacions per guanyar aquest premi. Volem també agrair a la Comissió de Festes pel seu treball en el muntatge i desenvolupament de l'acte, i esperem que es seguisca celebrant els anys vinents.Va ser una vesprada magnífica.

Cróniques 2016

Abr 2   I Concurso de Mascletadas de Castellón 
 
Era sábado 2 de abril cuando nos reunimos en el Palau de la Festa de Castelló para participar en el 1r Concurso de Mascletadas de Castellón. Allí se reunieron algunas de las autoridades de nuestra ciudad. El acto comenzó con la excepcional actuación de los compañeros de Xaloc, seguidamente de la presentación del acto. Empezaron a repartir primero los premios para todos los participantes (nosotros también recibimos el nuestro) i los colaboradores que hicieron posible el acto. Justo antes de que se realizara la entrega de premios a los pirotécnicos participantes en las "mascletadas" de la Magdalena, subimos al escenario, i realizamos una demostración de una "mascletada" con nuestros tambores i bombos, i sobre todo gracias a la composición de nuestro jefe, que no entró a concurso porque no tenía la duración necesaria. Nos colocamos en tres alturas del escenario, simulando así, las tres alturas de los cohetes en las "mascletadas" y dejamos bocadeados a todos los presentes. Finalmente se procedió a la entrega de premios, donde los pirotécnicos ganadores fueron los de Peñarroja, a la que le damos nuestras más sinceras felicitaciones por ganar este premio. Queremos también agradecer a la Comisión de fiestas por su trabajo de montaje y desarrollo del acto, y esperamos que se siga celebrando los próximos años.
Fue una tarde magnífica.
Març 1   Homenatge a Na Violant d’Hongria
 
 

La secció de tambors i bombos de combat Desperta, Ferro! es va dirigir a l’avinguda del Rei Jaume I on, davall del monument al rei, s’iniciava la desfilada del XXVIII Homenatge a Na Violant d’Hongria, homenatge organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

 

Des del començament de la desfilada fins a arribar a la plaça Na Violant d’Hongria, on es retria l’homenatge, les cançons i els ritmes de la secció de tambors i bombos s’en van encarregar de la part musical perquè es lluïren d’allò més, Na Violant d’Hongria 2016 i les seues dones de companya.

 

La desfilada arribava al punt final. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va retre homenatge a la dona de Jaume I davant la seua figura, oferint-li roses i una preciosa corona de llorer. Tot seguit, diferents parlaments recordaven l’origen de la nostra ciutat. Na Violant d’Hongria 2016 llegia la crida “Cavallers, per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol” i amb la resposta unànime de la ciutat al crit de “FADRELL”, finalitzava l’homenatge.

 

Va ser un acte molt important per a la secció de tambors i bombos de combat Desperta, Ferro! durant les festes fundacionals de la nostra ciutat, especialment per als nous membres que s’estrenaven aquest dia. Nervis i molta il·lusió. Sens dubte un acte emotiu per a tots nosaltres.

 

Desperta, Ferro!

Marzo 1  Homenaje a Na Violant d’Hongria 
 

La sección de tambores y bombos de combate Desperta, Ferro! se dirigió a la avenida del Rey Jaime I. Delante del monumento al rey, se iniciaba el desfile del XXVIII Homenaje a Na Violant d’Hongria, homenaje organizado por la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

 

Desde el inicio del desfile hasta llegar a la plaza Na Violant d’Hongria, donde se rendiría el homenaje, las canciones y los ritmos de la sección de tambores y bombos acompañaron a Na Violant d’Hongria 2016 y sus dones de companya.

 

El desfile llegó a su fin. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta rindió homenaje a la esposa de Jaime I a los pies de su monumento, ofreciéndole rosas y una preciosa corona de laurel. A continuación, algunos discursos recordaban el origen de nuestra ciudad. Na Violant d’Hongria 2016 leía la crida “Cavallers, per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol” y con la respuesta unánime de los asistentes al grito de “FADRELL”, finalizaba el homenaje.

 

Fue un acto muy importante para la sección de tambores y bombos de combate Desperta, Ferro! celebrado durante las fiestas fundacionales de nuestra ciudad, especialmente para los miembros que se estrenaban este día. Nervios y mucha ilusión. Sin duda un acto emotivo para todos nosotros.

 

Desperta, Ferro!

Març 3  Intercolles
 
 

A poc a poc, els dijous de Magdalena van prenent un al·licient especial. La secció de tambors i bombos de combat Desperta, Ferro! ix al carrer, de nou, per tal de gaudir un dia de germanor entre els membres de la secció. Cal dir que, aquest NO ÉS UN ACTE OFICIAL però, és molt recomanable la seua assistència.

 

Si haguerem d’explicar què fem eixe dia hauríem de contar que anem de visita, (de vegades esperada, d’altres inesperada) a diferents colles, gaiates i associacions culturals de la nostra ciutat per tal de fer arribar la nostra música i la nostra passió a tota la gent.

 

La tasca “La Bota” de Castelló (punt d’inici d’aquestes visites) mereix el nostre sincer agraïment per haver-nos facilitat unes camisetes personalitzades, amb el nom de la nostra secció i el malnom de cadascun dels membres. Va ser tot un detall al qual hem d’afegir la degustació d’una magnífica paella a l’espai gastronòmic ubicat en la plaça Santa Clara. Gràcies de tot cor!

 

Una xaranga animava els carrers al voltant de la plaça Santa Clara, i sense pensar-ho un moment, vam decidir acompanyar-los amb els nostres instruments. Una experiència reviscuda altres ocasions i que no defrauda mai.

 

Després de dinar, emprenem viatge cap a la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, on fem una parada per a prendre café, i en eixe moment, pel carrer Major, passava una de les bandes internacionals, les quals ens delecten amb la seua música els darrers dies de la setmana de les festes de la Magdalena. Concretament, es tractava de la banda italiana Sbandieratori Cavensi.

 

Tot seguit, decidim endinsar-nos en el “cos” multicolor on vam ser atabalats pel confeti. Una experiència única també i gratificant, per veure aquells xiquets i xiquetes bocabadats pel confeti i pel so dels nostres tambors i bombos.

Hora de berenar i parada en una cafeteria del centre de la ciutat per agafar forces.

 

A continuació, vam iniciar un seguit de visites a diferents colles del centre de la ciutat, les quals ens van acollir de manera meravellosa i ens van oferir refrigeri per fer encara, un pas endavant.

 

Per finalitzar el dia, alguns dels membres de la secció que encara aguantaven el ritme decidiren anar a la carpa de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta per tal de gaudir d’una vetllada amb bones amistats i bona música.

 

Desperta, Ferro!

Marzo 3   Intercollas
 

Poco a poco, los jueves de Magdalena van tomando un aliciente especial. La sección de tambores y bombos de combate Desperta, Ferro! sale a la calle, de nuevo, con el fin de disfrutar de un día de hermandad con los miembros de la sección. Hay que decir que, éste NO ES UN ACTO OFICIAL, sin embargo, es recomendable participar.

 

Para explicar qué hacemos este día deberíamos contar que vamos de visita, (a veces esperada y otras veces inesperada) a diferentes collas, gayatas y asociaciones culturales de nuestra ciudad para hacer llegar nuestra música y nuestra pasión a toda la gente.

 

La tasca “La Bota” de Castellón (punto de inicio de estas visitas) merece nuestro sincero agradecimiento por habernos facilitado unas camisetas personalizadas, con el nombre de nuestra sección y el mote de cada uno de los miembros. Fue todo un detalle al que debemos añadir la degustación de una magnífica paella en el espacio gastronómico ubicado en la plaza Santa Clara.

¡Gracias de todo corazón!

 

Una charanga animaba las calles adyacentes de la plaza Santa Clara, y sin pensarlo un momento, decidimos acompañarlos con nuestros instrumentos. Una experiencia revivida otras ocasiones y que no defrauda nunca.

 

Después de comer, la siguiente visita, a la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castellón, donde hicimos una parada para tomar café. En ese momento, por la calle Mayor, pasaba una de las bandas internacionales, aquellas que nos deleitan con su música los últimos días de la semana de las fiestas de la Magdalena. Concretamente, se trataba de la banda italiana Sbandieratori Cavensi.

 

Poco después, decidimos participar en el coso multicolor donde fuimos “sepultados” por el confeti. Una experiencia única también y gratificante, por ver a todos los participantes sorprendidos por el confeti y por el sonido de nuestros tambores y bombos.

Hora de la merienda y parada en una cafetería del centro de la ciudad para coger fuerzas.

 

A continuación, iniciamos una serie de visitas a diferentes collas del centro de la ciudad, las cuales nos acogieron de manera maravillosa y nos ofrecieron refrigerio para continuar nuestra jornada.

 

Para finalizar el día, algunos de los miembros de la sección que todavía aguantaban el ritmo decidieron ir a la carpa de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta para disfrutar de una velada con buenas amistades y buena música.

 

Desperta, Ferro!

Juny 18   Festes de Sant Pere al Grao
 
 

En el Grau, les festes s’han obert , com tots els anys , amb el pregó
que ha caigut en dissabte divuit de juny a les set , començant des
del carrer Churruca, passant per Canalejas, Gravina, pasig Buenavista y l’avinguda del port. Doncs, desperta ferro es tornava a torvar al costat del mediterrani , envoltat d’un ambient fester  causa de les festes de sant Pere. Com no en aquest pregó no podia faltar na violant, les dones de companya i l’esquadra.

En aquest acte ja no hem tingut a Edu com a cap de la secció , i a aquest l’ha substituït Albert , però els nostres bombos i tambors , han seguit sonant igual de be, encara que fera una calor insuportable nosaltres amb les nostres masses i baquetes , hem fet que la la gent del grau passar una magnifica vesprada

 

Una vegada acabat l’acte alguns membres de la secció hem anat a berenar al , convidats per l’ajuntament on hem pogut gaudir d’una bona germanor entre els nostres companys

Junio 18   Fiestas de San Pedro en el Grao
 
En el grao, las fiestas han empezado, como todos los años, con el pregón que caía en sábado dieciocho de junio a las siete de la tarde,empezando des de la calle churuca, pasando por canalejas, gran vía, paseo buena vista y por último por la avenida del Puerto. Pues , desperta ferro se volvía a encontrar al lado del mar Mediterráneo, envuelto de un ambiente festivo , a causa de las fiestas de sant Pere. Como no, en este pregón no podía faltar la na violant , las damas de compaña y la escuadra.
 
En este acto ya no tuvimos a Edu como jefe de la sección, y a este lo sustituyó Albert, pero nuestros bombos y tambores, siguieron sonando igual de bien que siempre. A pesar de la calor que hacía, con nuestra mazas y baquetas hicimos que la gente del grao pasara una magnífica tarde.
 
Una vez acabado el acto, algunos miembros de la sección fuimos a merendar , invitados por el ayuntamiento , donde pudimos disfrutar de una buena relación entre nuestros compañeros
Jul 31   Pregò de Culla
 
 

Aquest acte fou molt complicat de fer ja que alguns membres de Desperta Ferro, el dia d’abans, estaven en la comarca dels ports gaudint de l’aplec dels ports , doncs nosaltres havíem d’estar a culla per tal de de tocar en la desfilada de l’entrada de moros i cristis de Culla .


Doncs nosaltres , els tambors i bombos de comat desperta ferro , allí estàvem , a les onze en culla morts de son dispostos a fer que els habitants de Culla pogueren escoltar els nostres instruments. Però quan ens vam ficar les disfresses , tota aquella son va desaparèixer i es va convertir en un frenesí descomunal per tocar.

Doncs l’acte començava a les dotze , un trenta-u de juliol , estàvem
a trenta-vuit graus , cosa que va fer que tant desperta ferro, com les
dames i l’esquadra ens acabarem les existències d’aigua de Culla .
Però nosaltres a pesar de tot això allí estàvem , pujant i baixant les
costes de Culla ,fent gaudir a la get amb els nostres instruments ,
amb precaució de que no es vera que estàvem cansats , morts de
calor.


Al aplegar a dalt del poble , amb l’ajuda de la gent de Culla vam fer
un petit espectacle representant com es va formar Culla tal i com la
coneixem ara. Al acabar aquest espectacle, vàrem baixar tocant cap a la plaça del poble on ens vam fer unes quantes fotografies.

Jul 31   Pregón medieval de Culla
 
Este acto fue muy complicado de hacer, a causa de que algunos miembros de Desperta Ferro , el dia de antes, estaban en la comarca dels ports disfrutando del aplec dels ports , pues nosotros habíamos de estar en Culla para tocar en el desfile de la entrada de moros i cristians de Culla.

Entonces notros, los tambores i bombos de Desperta Ferro, allí estábamos, a las once en Culla muertos de sueño dispuestos a hacer que los habitantes de Culla pudieran escuchar nuestros instrumentos. Però cuando nos pusimos los trajes de época, todo aquel sueño desapareció se convirtió en un desenfrene descomunal por querer tocar.

El acto empezaba a las doce, un treinta i uno de julio, estábamos treintaiocho grados, sosa que hizo que tanto Desperta Ferro , como la escuadra , como las damas nos acabáramos las existencias de agua de Culla .

Pero nosotros a pesar de todo eso, allí estábamos, subiendo y bajando las cuestes de Culla, haciendo disfrutar a la gente con nuestros instrumentos, i con precaución de que no se notara nuestro cansancio, muertos de calor.

Al llegar a arriba del pueblo, con ayuda de los vecinos de Culla, hicimos un pequeño teatro representando como se formó Culla tal como la conocemos ahora. Al acabar el espectáculo, bajamos tocando hacia la plaza del pueblo donde nos hicimos una cuantas fotos.
---- ??   Entrada Cristiana a Almàssera

Com ja és costum la secció tornava a Almàssera en temps estiuencs per a participar en l'entrada de moros i cristians, i què hi ha millor després d'un llarg i calorós viatge que un refrescant got d'orxata abans de posar-nos en marxa.

Després d'unes quantes rialles i conversacions, s'acostava l'hora de la veritat. Una vegada canviats i llestos per a eixir, comencem la nostra travessia fins al punt de partida. Però clar, les temperatures no estaven de la nostra part i després de l'espera, el començament de la desfilada i les primeres marxes i cançons, la calor no ens deixava ni respirar. Sort que tot en Almàssera estava preparat, i a cada pas que les nostres marxes marcaven, un carro replet de botelles d'aigua fresca ens acompanyava.
Des dels més majors als més xicotets tots disfrutaven, i l'emoció augmentava al veure passar als tambors i bombos de combat DESPERTA, FERRO!

La desfilada seguia el seu curs i nosaltres preparàvem el nostre gran final. Arribant a la línia de meta el ritme de les cançons augmentava, així com el nombre de pauses es reduïa, arribant a tocar tres de les nostres obres més eufòriques sense parar algun. Però després de la calorosa benvinguda dels almacerenses, què menys que brindar-los el millor final a una desfilada que ja és tradició entre els nostres.

Després de hidratar-nos, canviar-nos i tornar al segle XXI, va arribar el moment de reposar forces, i bé que ho vam fer gràcies als bocates, les creïlles, els refrescos i els gelats que ens esperaven en unes llargues taules ja preparades per tot l'equip d'organització de l'esdeveniment. Van passar els minuts volant entre conversacions, però quan ja els nivells d'adrenalina i energia van començar a baixar, tocava el moment de pujar a l'autobús de volta a casa . Això sí, sense parar la festa a ritme de cançons, i és que portem el ritme en la
sang.

---- ??   Entrada Cristiana en Almàssera
 
Como ya es costumbre la sección volvía a Almàssera en tiempos veraniegos para participar en la entrada de moros y cristianos, y qué hay mejor después de un largo y caluroso viaje que un refrescante vaso de horchata antes de ponernos manos a la obra.

Tras unas cuantas risas y conversaciones, se acercaba la hora de la verdad. Una vez cambiados y listos para salir, comenzamos nuestra travesía hasta el punto de partida. Pero claro, las temperaturas no estaban de nuestra parte y tras la espera, el comienzo del desfile y las primeras marchas y canciones, el calor no nos dejaba ni respirar. Suerte que todo en Almàssera estaba preparado, y a cada paso que nuestras marchas marcaban, un carro repleto de botellas de agua fresca nos acompañaba. Desde los más mayores a los más pequeños, todos disfrutaban y la emoción aumentaba al ver pasar a los tambores y bombos de combate DESPERTA, FERRO!

El desfile seguía su curso y nosotros preparábamos nuestro gran final. Llegando a la línea de meta el ritmo de las canciones aumentaba, así como el número de pausas se reducía, llegando a tocar tres de nuestras obras más eufóricas sin descanso alguno. Pero tras la calurosa bienvenida de los almacerenses, qué menos que brindarles el mejor final a un desfile que ya es tradición entre los nuestros.

Luego de hidratarnos, cambiarnos y regresar al siglo XXI, llegó el momento de reponer fuerzas, y bien que lo hicimos gracias a los bocatas, las patatas, los refrescos y los helados que nos esperaban en unas largas mesas ya preparadas por todo el equipo de organización del evento. Pasaron los minutos volando entre conversaciones, pero cuando ya los niveles de adrenalina y energía empezaron a bajar, tocaba el momento de subir al autobús de vuelta a casa .Eso sí, sin parar la fiesta a ritmo de canciones, y es que llevamos el ritmo en la
sangre.
---- ??   Pregó de Torreblanca

Aquest acte ocorregué el vint-i-dos d’agost . Nosaltres , encara que l’acte començarà a les set de la vesprada , vàrem aplegar a aquell poble tan acollidor allà a les cinc per tal de gaudir de l’ambient fester que desprenia aquell poble.


Aquesta vegada , la secció de bombos i tambors de combat Desperta Ferro , anava sense la companyia de l’esquadra,  ni la de les dones de companya , ni na violant. Ja que els torreblanquins tan sols ens volien a nosaltres , el que volien era , escoltar la nostra música  , veure la passió que desprenem quan toquem els nostres instruments. També hi ha que dir que ja duem uns anys venint a tocar en este pregó , doncs suposem que els agradem .


Cal dir , que en un principi estàvem atemorits ja que estàvem envoltat de colles d’amics , amb les seves carrosses que contenien uns altaveus gegantins, dels quals vàrem observar que feien una mena de competició per tal de veure qui podia ficar la  música més alta. Però una vegada ens vam ficar a tocar vam veure que nosaltres podíem tocar mes fort que qualsevol altaveu.


El recorregut no fou molt llarg , però encara que no fora molt llarg , per cada carrer que passàvem ens oferien aigua quatre o cinc vegades , això demostra la bondat de la gent d’aquest poble , no hi ha que oblidar que a cada pas que fèiem , cada marxa, cada cançó que tocàvem estàvem envoltats d’aplaudiments, de rialles i de gents que en escoltar-nos , se’ls eriçava la pell.


A l’acabar l’acte , nosaltres vam anar a fer-nos –en unes fotos per a recordar el moment,  puix els que anaven darrera nostra també ho varen fer , però de sobte es van pujar les faldes(també anaven disfressats de l’edat mitjana) i van fer una foto en el cul a l’aire que penseu que vam fer? Doncs el que fans els musics, utilitzar els nostres instruments per tal d’expressar-nos.


 Seguidament , després d’aquest fet ens vam anar a sopar , però ens va resultar complicat ja que no hi havia cap taula lliure en cap restaurat de la zona , però com som tant cabuts , vam recórrer tot el poble fins trobar un lloc on sopar.

 

---- ??   Pregón de Torreblanca
 
Este acto ocurrió el veintidós. Nosotros, aunque este acto empezara a las siete de la tarde, estábamos en aquel pueblo tan acogedor sobre las cinco para disfrutar del ambiente festivo que desprendía aquel pueblo. Esta vez, la sección de bombos y tambores de combate DESPERTA FERRO, iba sin la compañía de la escuadra, ni la de las damas de compañia , ni na violante. Ya que los torreblanqueses   solo nos querían a nosotros, lo que querían era, escuchar nuestra música, ver la pasión que desprendemos cuando tocamos nuestros instrumentos. También hay que decir que ya llevamos unos años viniendo a tocar en este pregón , pues suponemos que los gustamos .

Hay que decir , que en un principio estábamos atemorizados ya que estábamos rodeado de collas , con sus carrozas que contenían unos altavoces gigantescos, de los cuales pudimos observar que hacían una especie de competición para ver quién podía poner la música más alta. Pero una vez nos pusimos a tocar vimos que nosotros podíamos tocar mes fuerte que cualquier altavoz.

El recorrido no fue cortito, pero aunque no fuera muy largo , por cada calle que pasábamos nos ofrecían agua cuatro o cinco veces , eso demuestra la bondad de la gente de este pueblo , no hay que olvidar que a cada paso que hacíamos , cada marcha, cada canción que tocábamos, estábamos rodeados de aplausos, de risas y de gentes que al escucharnos , se les erizaba la piel.

Al acabar el acto , fuimos  a hacernos -en unas fotos para recordar el momento, entonces  los que iban detrás  nuestra también se estaban haciendo unas fotos , pero de repente se subieron las faldas (también iban disfrazados de la edad media) y hicieron una foto enseñando el culo, que pensáis que hiciéramos? Pues lo que hacen los músicos, nos pusimos a dar porrazos a nuestros instrumentos.

Seguidamente, después de este hecho nos fuimos a cenar, pero nos resultó complicado ya que no había ninguna mesa libre en ningún restaurante de la zona , pero como somos tanto cabezones , recorrimos todo el pueblo hasta encontrar un lugar donde cenar.

 
bottom of page